No es frenin, no es reprimeixin, no els faci vergonya, realitzin el seu objectiu. Ataquen el català per tots els fronts, doncs facin-ho d’una vegada: prohibeixin el català, que en tenen pràctica, en més de tres-cents anys, en pocs, el català ha deixat d’estar prohibit; molts encara ho recordem: un país on tot el que es podia veure o sentir en públic era en castellà.
Imatge de postguerra: dos xicots caminant per Barcelona xerrant tranquil·lament entre ells quan de sobte un desgraciat amb camisa blava els venta dues bufetades brutals a cadascú etzibant-los “hablar en cristiano!”; els xicots eren el meu pare i un cosí seu. Que algú li expliqui a aquell poca-solta fugit de “el castellano nunca fué lengua de imposición”, i de l’adopció “por voluntat libèrrima”, que això era la no “imposición” i la “libèrrima” voluntat!.
S’ho imaginen?, llengua única, cap funcionari ocupant una sola de les seves desvagades neurones en una llengua “inútil”; i per demostrar “hombria” i alt patriotisme, sempre es podrà trobar un parell de xicots parlant català fluixet i amb els ulls baixos per ventar-los dos mastegots en ple carrer.
EL QUE ESCRIC 